Maria Pallarès Sans
Fem cadena Editorial - Biografia - Ajuts - Entrevistes - Llibre de visites - Escrits  - Guia de recursos

 Discurs de final de curs de José M. Pallarès. Promoció 2004-2006. 

Anar a escrits


Text disponible en format PDF

Discurs de final de curs de José M. Pallarès als alumnes de 2n curs de batxillerat de l’ Escola Tècnica i Professional del Clot. Promoció 2004-2006.

Senyores i senyors. Record emocionat a Guillem Òdena +

José Maria Pallarès


Estimats alumnes

A la Barca sin pescador d’ A. Casona, l’àvia, en escoltar la sirena del vaixell, exclama: el comiat, terrible paraula; les persones haurien d’arribar sempre i no marxar mai.

A mi tampoc m’agraden els comiats, deu ser per l’edat. Aquest m’emociona de manera especial.

Per a vosaltres és una festa; se us obren portes molt grans i camins nous. Necessiteu un horitzó. D’aquest horitzó us vull parlar.

A. Machado escriu: “caminant no hi ha camí, es fa camí en caminar”. Fa dies que preparo aquest discurs; he hagut de suprimir molt de tot el que havia escrit. Us ofereixo un menú de tast, pocs plats, però saborosos; un senzill llençol amb algunes pinzellades de vida. Una última classe.

Confesso que he viscut... reconec els meus defectes i accepto les meves limitacions, ben patents; me he esforçat per tal de ser un home bo i he aconseguit que les persones siguin el més important per a mi.

Quan era jove com vosaltres volia canviar el món. Vaig llegir en un llibre: “Si Tu ets millor, el Món serà millor”. M’ho vaig prendre molt seriosament.

L’experiència, que va essent molta, em reafirma en alguns plantejaments.

La gent és bona, bona gent l’immensa majoria. No dubteu que és així i apleteu contra el pit l’esperança.

Heu de ser respectuosos; tracteu bé a totes les persones i sembreu amabilitat arreu. Veureu quina meravella.

La convivència, a vegades difícil i sempre necessària, si hi poseu comprensió i estimació, és l’ aconteixement humà de major transcendència.

En moments molt durs ens rebel·lem; la vida és... La vida és un gran do; una pedra preciosa amb betes profundes de dolor. Cal no oblidar-ho... sempre hi ha una raó per viure.

A pesar dels pesars i, a vegades, molt és el pesar... m’ha ant molt bé a la vida i dono  Gràcies a Déu.

El record de moltes persones, els meus pares en primer lloc, alguns professors i educadors, amics que segueixen fidels, gent senzilla que he sentit molt a prop, alumnes dels que he aprés molt... ; la seva forma de ser i d’actuar, les seves paraules, m’ha ajudat a ser humà. Gràcies a tots.

En aquesta societat hi ha esquerdes per on fuig la vida: desitjos, modes i individualisme.

Mai el nivell de vida havia estat tan alt; cobertes sobradament les necessitats, queda molt camp pels desitjos; desitjos de coses que es poden comprar, no del que s’ha de fer. No és just voler satisfer tots els desitjos quan dues terceres parts de la humanitat no té el necessari per viure.

La societat incita a tenir; nosaltres, hem d’aspirar a ésser. Les coses et saturen; el que aportes t’enriqueix. “Els ulls te’ls donen; la mirada l’has de posar tu”.

Estan de moda les modes que banalitzen els comportaments i desfiguren la personalitat; però falten models que serveixin de referència i que ens configurin per dins. Les "baratijas" roben importància als valors. Treball digne és el que està ben remunerat... discrepo d’aquesta valoració: treball digne és el que es realitza bé i és important tot allò que acompleix aquest requeriment.

Anar a la seva té predicament, però he observat que els que van a la seva; es queden en sí mateixos. És un comportament insolidari. A més, entre els que van a la seva es produeixen topades. Anar a la nostra és compartir, caminar plegats.

La llei del mínim esforç té bona collida i es propaga amb facilitat, no la compliu; amb aquesta llei ens podem quedar curts sempre, aturats a meitat del camí.

Quan us correspongui exercir un càrrec, no ho feu des d’una posició de poder; assumiu-ho com un servei a les persones. Si procediu així, guanyareu autoritat i serà major l’acontentament en el vostre entorn.

Diu Jorge Luis Borges: “no sé si estudiar us pot salvar, però no  conec res millor”. L’educació, en quant a creixement personal i desenvolupament de les qualitats que tots teniu, sí us ajudarà a viure de manera molt humana, amb respecte i dignitat.

A pesar dels pesars i, a vegades és molt el pesar, crec fermament en l’Escola, es treballa molt i bé.

En bona terra s’ha sembrat bon blat.

Alumnes d ela promoció 2004-2006... Vosaltres sou l’excel·lent collita.

Ànim i molt sort !!

 

Barcelona, 16 de juny de 2006

 

amunt

Darrera actualització: 28 de Juny, 2006

<%Server.Execute("footer.php")%>